Desde esta sección de Living Harmony nos dedicamos a comentar artículos publicados en prensa así como otras difusiones en cualquier otro medio de comunicación, libros e incluso películas que compartan nuestra filosofía

La decoració domèstica al llarg del temps: L’Antic Egipte

Escrito por en October 03, 2012 en Uncategorized | Comments Off

Decoracion antiguo Egipto Living Harmony reposador

Com eren les cases de l’Antic Egipte?

Els pobladors de l’antic Egipte s’anaven agrupant al voltant dels centres urbans, a la riba del riu Nil, gaudint així de les avantatges que les ciutats els podien oferir. Aquestes ciutats eren escollides pels faraons com a centres governamentals, tenim d’exemples localitats com Menfis i Tebas entre d’altres.

 

Les seves cases estaven fetes de tova, una barreja de fang del Nil i trossos de palla, aquesta es dipositava en uns motllos de fusta  i es deixava assecar al sol. Aquest material es feia servir per construir tots tipus de vivenda, fins i tot els palaus i els temples. En l’actualitat les cases segueixen construint-les amb la mateixa tova.

Els egipcis edificaven les seves vivendes a les parts mes altes del terreny de conreu o també podien fer-ho als marges del desert, així intentaven protegir les cases de les crescudes del riu. Com el material utilitzat, la tova, era mes aviat fràgil a mesura que les vivendes s’anaven deteriorant els mateixos habitants les enderrocaven i tornaven a construir damunt les anteriors. Encara ara alguns antics poblats segueixen estant habitats.

Es pot demostrar mitjançant restes arqueològiques i documentalment (papirs), que a les ciutats , els edificis administratius i palaus eren fets amb una  planificació prèvia tot, el contrari passava amb les cases mes modestes que apareixien arbitràriament i sense organització.

Independentment de la mida de la casa i de la posició social del propietari, l’edificació solia ser de forma quadrada i els teulats eren plans, dissenyats així per treure a fora el calor de l’estiu i protegir de les fredes nits del hivern, el terrat contava també amb obertures per aconseguir mes ventilació.

Els Palaus i vivendes de la gent mes poderosa tenien  varies plantes i nombroses estances . En la planta inferior s’allotjava el servei , la segona ja l’ocupava la família i la mes alta es feia servir com oficina, on el propietari despatxava els seus afers amb escribes i el servei. Les portes simples o dobles eren de fusta i hi havien petites finestres que es cobrien amb estoretes per protegir- se de la calor, la pols i els insectes.

Com decoraven els egipcis les seves cases?

Els propietaris solien decorar el interior de les vivendes amb pintures que simulaven escenes de la vida quotidiana, aquestes eren plenes de colors. S’ha documentat també, amb restes arqueològics, l’existència de una suite sanitària, formada per una estança de bany amb un excusat i que es comunicava amb l’habitació principal fent una separació, una paret baixa de pedra calcària. Els egipcis es banyaven damunt de una llosa i amb un recipient s’anaven tirant aigua que després es recollia en un altre atuell i que  llençaven fora. L’excusat el formava un  seient damunt d’una gran tina plena de sorra.

L’accés a les diferents plantes de la casa es feia per una escala que també portava a la teulada protegida per un tancat de fusta decorada, en alguns casos allà hi havia la cuina però aquesta  també podia estar al pati, preservant així la casa de les olors del menjar.

 

Maquetes fetes en pedra calcària.

Els Palaus Reials i les mansions seguien un tipus de construccions semblants a les descrites però mes espaioses i  que podien tenir les parets exteriors emblanquinades per reflectir els rajos del  sol. Les vil·les es  rodejaven de jardins amb palmeres, arbres fruiters  i estanys, un retir rural idíl·lic que deixen plasmat a la seva literatura.

Les cases mes pobres també es feien amb tova, no tenien finestres i eren de una planta i una sola habitació que compartien tots els membres de la família junt amb els animals. Un pati comú amb altres cases era el lloc on cuinaven, podem dir que no hi ha massa diferencia entre les cases pobres del camp de avui en dia amb les de fa 3000 anys.

En quant als objectes decoratius i mobiliari, els egipcis tenien peces senzilles però sofisticades, pintaven el mobiliari de colors vius xapats amb fusta i amb incrustacions de pedres precioses i marfil. El moble mes comú era el tamboret que feia servir inclús el faraó, tenia les potes obliqües imitant a les dels animals, els feien de fusta, pell, i fins i tot podien ser plegables…També utilitzaven cadires amb respatllers una mica inclinats i taules baixes que servien per sopar.

Tamboret de fusta amb seient de tela  estucada. XVIII Dinastia. Museu Egipci de Turí. 

Els egipcis dormien en llits, bastidors fets de fusta i pell que descansaven damunt de quatre potes de fusta imitant a les dels animals. Els decoraven amb incrustacions de plata i bronzo i els pintaven en vius colors. El jaç estava fet amb material vegetal fent un entramat per resultar el mes confortable possible. El coixí egipci era un reposacaps de fusta o pedra que embolicaven amb teixit de lli per fer-lo mes tou.

 

Llit amb reposacaps de Heteferes IV Dinastia. Museu d’El Cairo

Reposacaps trobat a la toma de Tutankamon. XVIII Dinastía. Museu d’El Cairo.

La roba de llit  era elaborada en lli, i quan no es feia servir la guardaven en arques fetes  de fusta tallada decorades amb marfil i pedres o be les pintaven imitant materials preciosos, en aquest moble també desaven el parament de la llar. Podríem dir que seria com ara els armaris de paret o les còmodes.

Cofre de fusta possiblement per desar  llenceria. XVIII Dinastia. Museu Egipci de Turí.

 

 

 Cofre de fusta possiblement per desar  llenceria. XVIII Dinastia. Museu Egipci de Turí.

 

 

Bibliografía:

Miriam Stead.” La vida en el antiguo Egipto”. British Museum.Ed.Akal 1998

http://www.elrestaurador.com

http://www.egiptologia.com

http://www.egiptomania.com/antiguoegipto/lower/cairoesmobiliario.htm

http://www.slideshare.net/efeferna/tutankamn-el-faran-su-tumba-y-su-tesoro